L’esturió és un peix de gran mida, pot assolir més de 2 m de longitud, amb longevitats que poden superar els quaranta anys. Té el cos allargat amb un musell prominent i boca en posició ventral, amb quatre barbetes sensorials. Cua heterocerca i diverses fileres d’escuts ossis al cos.

Es distribuïa pels grans rius d’Europa, tant els de la vessant de l’oceà Atlàntic com al Mediterrani i Mar Negre, però actualment només roman una escassa població al curs baix del riu Garona. A Catalunya era abundant a riu Ebre fins a la construcció de l’assut de Xerta al segle XV, que dificultà les seves migracions reproductores. Tot i això, es va mantenir en baix nombre fins a la dècada de 1960, quan es van observar els últims exemplars. Actualment es considera extint a Catalunya.

És una espècie migratòria anàdroma, que remunta els rius per a reproduir-se. Els juvenils es desplacen cap a les desembocadures dels rius, on després d’un o dos anys migren al mar. S’alimenten de larves d’insectes, crustacis, mol·luscs i petits peixos.

L’esturió és una espècie en perill crític d’extinció al món. A Europa s’estan duent a terme diversos projectes LIFE amb programes de cria en captivitat.