L’esturió és un peix de grans dimensions que pot superar els dos metres de longitud i viure més de quaranta anys. Presenta un cos allargat amb un musell prominent, boca en posició ventral i quatre barbetes sensorials. La seva cua és heterocerca i el cos està recobert per diverses fileres d’escuts ossis que li confereixen un aspecte inconfusible.

Històricament, es distribuïa pels principals rius d’Europa, tant de la vessant atlàntica com de la mediterrània i del mar Negre. Actualment, només en resta una població molt reduïda al curs baix del riu Garona. A Catalunya havia estat abundant a l’Ebre, fins que la construcció de l’assut de Xerta al segle XV va dificultar les seves migracions reproductores. Tot i això, encara es van observar alguns exemplars fins a la dècada de 1960. Avui dia, l’espècie es considera extinta a Catalunya.

Com a espècie anàdroma, l’esturió remunta els rius per reproduir-se. Els juvenils es desplacen cap a les desembocadures, on romanen un o dos anys abans de migrar al mar. La seva dieta és variada: larves d’insectes, crustacis, mol·luscs i petits peixos.

En l’actualitat, l’esturió es troba en perill crític d’extinció a escala mundial. Per això, a Europa s’impulsen diversos projectes LIFE que inclouen programes de cria en captivitat, amb l’objectiu de recuperar-ne les poblacions i garantir-ne la supervivència.