Samaruc
Valencia hispanica
Peix d’uns 8 cm de mida màxima. La boca té una orientació lleugerament superior. Les aletes dorsal i anal es troben a la mateixa alçada, a prop de la cua. El cos té una coloració grogosa- ataronjada, igual que les aletes.
El samaruc és endèmic de la península Ibèrica, ocupant els aiguamolls litorals entre el delta de l’Ebre i el nord d’Alacant. Prefereix aigües sense corrent i amb abundant vegetació aquàtica. S’alimenta d’invertebrats aquàtics.
És una espècie fortament amenaçada, molt afectada per la contaminació, la destrucció de l’hàbitat i la introducció d’espècies exòtiques. A Catalunya s’està realitzant la cria en captivitat al Delta de l’Ebre per millorar les possibilitats de supervivència de l’espècie.
Distribució
Fartet
Apricaphanius iberus
El fartet és un peix de mida petita, no arriba als 5 cm de longitud. Poden viure fins a dos anys. Tenen un cap gran i una boca orientada cap amunt. El dimorfisme sexual és molt accentuat. Els mascles presenten franges transversals fosques i clares alternades, mentre que les femelles són de color més platejat amb petits punts negres distribuïts per tot el cos.
És una espècie endèmica del litoral mediterrani de la península Ibèrica. A Catalunya es troba en algunes zones litorals des dels Aiguamolls de l’Alt Empordà fins al delta de l’Ebre. Habita en aigües poc profundes d’aiguamolls, llacunes litorals i séquies de les zones costaneres. Pot suportar temperatures i salinitats elevades. S’alimenta principalment de petits crustacis i larves d’insectes.
Està catalogada en perill d’extinció i per això està estrictament protegida. És sensible a diversos tipus d’impactes com la contaminació i, sobretot, la introducció d’espècies exòtiques com la gambúsia o el fúndul.
Distribució
