Misgurn

Misgurnus anguillicaudatus

Les longituds màximes que assoleix el misgurn són d’uns 25 cm, però normalment no supera els 15 cm. Té un cos molt allargat i de secció cilíndrica. La boca està envoltada per cinc parells de barbetes. El color del cos és marró una mica ataronjat, amb taques fosques petites i irregulars.

És originari de la zona oriental d’Àsia. A Catalunya va ser detectat per primera vegada l’any 2001, i actualment es pot trobar al delta de l’Ebre i a la zona baixa dels rius Ter i Onyar.

Habita en zones d’aigües estancades o poc corrent, i fons de llims o sorra, on moltes vegades s’enterra. La dieta està formada per tota mena d’invertebrats.

Tot i que no hi ha dades, com totes les espècies introduïdes pot causar un impacte negatiu sobre algunes espècies autòctones.

Espècies >        Galeria d’imatges >

Paramisgurn

Paramisgurnus dabryanus

Molt semblant al misgurn del qual és difícil de diferenciar. Assoleix una mida màxima d’uns 15 cm. El cos és molt allargat i de secció cilíndrica, amb la boca envoltada per cinc parells de barbetes. El peduncle caudal presenta una cresta adiposa molt desenvolupada. El color del cos és marró clar amb algunes taques fosques petites.

A l’igual que el misgurn, el paramisgurn és originari de la zona oriental d’Àsia. A Catalunya apareix puntualment en algunes masses d’aigua a causa d’alliberaments il·legals relacionats amb l’aquariofília.

Viu en zones de poc corrent o aigües estancades amb fons de llim. Pot viure en aigües amb baixos continguts d’oxigen, i fins i tot pot resistir períodes de dessecació enterrant-se en el fang. S’alimenta d’invertebrats i algues.

És una espècie invasora amb un alt potencial reproductor, i per això pot causar un impacte negatiu sobre algunes espècies autòctones.

Espècies >        Galeria d’imatges >