Barb cua-roig
Barbus haasi
La mida màxima que poden assolir és d’uns 28 cm, essent els mascles més petits que les femelles. Els llavis són gruixuts i al costat de la boca tenen dos parells de barbetes. La coloració és marronosa, amb petites taques fosques pel cos i les aletes. Les aletes caudal i anal generalment presenten unes coloracions vermelloses
És una espècie endèmica del nord-est de la Península Ibèrica que es distribueix entre les conques del Llobregat i el Túria. Viu principalment en petits rius de muntanya, però també es troba a les parts mitjanes i baixes dels rius si tenen substrats pedregosos. Es reprodueixen a la primavera i principis d’estiu. S’alimenta de tota mena d’invertebrats bentònics.
El barb cua-roig ha desaparegut d’alguns rius a causa de diversos impactes com la contaminació, la regulació de cabals i l’extracció d’aigua, però encara és abundant en els rius que mantenen bones condicions ambientals.
Distribució
Barb de muntanya
Barbus meridionalis
El barb de muntanya arriba a una mida màxima d’uns 25 cm. El cap és relativament gran, amb una boca vorejada per dos parells de barbetes. La coloració és marró-groguenca, amb petites taques fosques pel cos i les aletes.
El barb de muntanya és endèmic de les conques mediterrànies que aboquen al Golf de Lleó. A Catalunya el trobem des del riu Besòs cap al Nord, i la seva distribució s’estén fins a la Catalunya del Nord i sud de França.
El seu hàbitat preferent són rius petits i mitjans de muntanya mitjana, d’aigües corrents i fons de roques i pedres. Es reprodueixen a la primavera i principis d’estiu. L’alimentació es basa principalment en invertebrats bentònics.
És sensible a les alteracions de l’hàbitat, l’extracció d’aigua i la introducció d’espècies exòtiques. Ha patit una regressió moderada, però té encara una distribució àmplia i localment pot ser abundant.
Distribució
Barb de l'Ebre
Luciobarbus graellsii
És un peix gran, que pot arribar a una mida de fins a 80 cm. Té uns llavis molt gruixuts dels que surten dos parells de barbetes. La coloració és marronosa amb reflexos daurats.
És una espècie endèmica de la conca de l’Ebre. A Catalunya, a més de la conca de l’Ebre, ha estat introduïda a les conques del Francolí, Llobregat, Besòs, Ter, Fluvià i Muga.
Viu en els trams mitjans i baixos dels rius, i també es pot trobar als embassaments. Es reprodueix a la primavera i principis d’estiu. S’alimenta d’invertebrats i algues.
Ha sofert una certa regressió a la conca de l’Ebre a causa de la degradació de l’hàbitat, les alteracions hidrològiques i la presència d’espècies exòtiques.
Distribució
