Bagra

Squalius laietanus

Poden mesurar prop de 50 cm i 1 kg de pes, però normalment els adults fan entre 20 i 30 cm de longitud. El cos és allargat i recobert d’escates ben marcades. El cap és gran i la boca  terminal, amb el llavi inferior inclòs dins del superior. La coloració del cos és bruna-daurada. Les aletes normalment són de color gris, però a vegades les ventrals i anal prenen colors ataronjats.

És una espècie endèmica de Catalunya, des del riu Ebre fins als rius Tet i Aglí al Rosselló. Es pot trobar en tota mena de rius, des de zones de muntanya fins a les desembocadures, però té preferència per rius de corrents moderats i fons de pedres o graves. L’alimentació és omnívora, principalment invertebrats, plantes aquàtiques, algues i petits peixos.

Fa unes dècades va patir una regressió important de la qual sembla s’està recuperant gràcies a la millora de la qualitat de les aigües en alguns rius.

Espècies >        Galeria d’imatges >

Madrilla

Parachondrostoma miegii

Mesuren fins a 25 cm de longitud. La madrilla destaca per tenir la boca situada en una posició ventral, amb el llavi inferior amb una làmina còrnia. El color del cos és platejat amb tonalitats   verdoses.

És una espècie endèmica de la península Ibèrica que es distribueix principalment per la conca de l’Ebre. A Catalunya es troba també al riu de la Sènia, i ha estat introduïda a les conques del Fluvià i Llobregat.

El seu hàbitat preferent són les zones mitjanes i baixes dels rius, en zones de corrent moderat i substrats de pedres i graves. Es reprodueix a la primavera. La dieta és principalment herbívora, composta per diatomees i algues filamentoses

La madrilla ha disminuït o desaparegut dels rius més alterats, a causa de les modificacions hidrològiques i la pressió de les espècies introduïdes.

Espècies >        Galeria d’imatges >

Madrilleta roja

Achondrostoma arcasii

És un peix de petita mida (fins a uns 10 cm). El cos és robust, amb un cap arrodonit i boca subterminal. La coloració del cos és marró fosc amb tonalitats daurades al dors i platejada als flancs, on sol haver-hi una banda longitudinal fosca. La base de les aletes pectorals, pelvianes i anal és de color vermell.

Espècie endèmica de la gran part dels rius del nord i centre de la península Ibèrica. A Catalunya la distribució és molt localitzada, ja que només es troba en petits afluents de la conca de l’Ebre. Hi ha poblacions introduïdes a les conques del Francolí i del Foix.

Habita preferentment en rius de muntanya de poc cabal i aigües fresques, però també s’adapta a viure en llacs. La fresa té lloc a la primavera, entre els mesos d’abril i juny. Es nodreix d’invertebrats i plantes.

Espècies >        Galeria d’imatges >