Brema
Abramis brama
La brema té un cos alt amb una gepa dorsal bastant pronunciada darrere del cap. De joves tenen un color platejat, però quan maduren es tornen més foscos. Es diferencia de la brema blanca per tenir la boca protràctil i més de 50 escates a la línia lateral.
La seva mida oscil·la generalment entre 30 i 50 cm de longitud. La longevitat és elevada, poden viure més de vint anys. Són peixos gregaris, que prefereixen aigües estancades o els trams baixos dels grans rius. Es reprodueixen a la primavera.
La dieta dels adults està composta per larves d’insectes, crustacis, mol·luscs, algues i plantes.
La brema es distribueix naturalment pels rius i llacs de la major part d’Europa i Rússia. Es troba introduïda a la conca de la Muga.
Distribució
Brema blanca
Blicca bjoerkna
És una espècie de mida mitjana, rarament supera els 25 cm. El cos és alt i comprimit lateralment. La base de les aletes pectorals i pelvianes és de color taronja, i l’aleta anal és molt llarga.
Habita en aigües estancades o de poc corrent, principalment embassaments o zones baixes dels rius. És una espècie omnívora que s’alimenta d’invertebrats i plantes.
És autòctona de la major part d’Europa, i està introduïda a Catalunya des de l’any 2003. Actualment està en expansió i es troba en diversos embassaments de la conca de l’Ebre.
Distribució
