Alburn

Alburnus alburnus

Peix de petita mida, els adults mesuren entre 10 i 20 cm. Cos allargat i comprimit lateralment. Boca terminal i obliqua dirigida cap Amunt. L’aleta dorsal està situada en una posició endarrerida respecte a les ventrals. Aleta anal molt llarga. Coloració platejada brillant, amb reflexos metàl·lics.

El rang de distribució natural inclou la major part d’Europa, però és introduïda a Catalunya. Actualment és present pràcticament a totes les conques i continua en expansió.

Prefereix les aigües lentes dels cursos mitjans i baixos dels rius, però es troba sobretot als embassaments. Espècie gregària, bastant tolerant a la contaminació orgànica. Es reprodueix a la primavera. S’alimenta de petits crustacis i larves d’insecte. La seva gran capacitat de proliferació produeix una forta competència amb els peixos autòctons, i per tant és un dels peixos introduïts que genera més impacte.

Espècies >        Galeria d’imatges >

Rutil

Rutilus rutilus

Mesura habitualment entre 15 i 25 cm, màxim 40 cm. El cos és alt i lateralment comprimit. Els ulls tenen una coloració taronja o vermella. Les aletes ventrals i anal són de color taronja o vermell.

Es distribueix de forma natural per Europa i Àsia, però és introduïda a Catalunya, on la podem trobar a les conques de la Muga, Fluvià, Ter, Llobregat i Ebre

Habita als rius de corrent lent, llacs i embassaments. És una espècie omnívora que menja invertebrats principalment, però també plantes aquàtiques i algues.

Espècies >        Galeria d’imatges >

Gardí

Scardinius erythrophthalmus

El gardí té habitualment una longitud de fins a 20-30 cm. El cos és molt alt i comprimit  lateralment, amb el cap relativament petit. L’origen de l’aleta dorsal està endarrerit respecte a l’origen de les aletes ventrals. El cos és de color daurat, amb la cua i les aletes de la part inferior del cos de color taronja o vermell

És originària de la major part d’Europa i Àsia occidental, però a Catalunya és introduïda, distribuint-se  per la majoria de conques, tot i que no és molt abundant.

Habita rius de curs lent, llacs i embasaments, amb abundant vegetació aquàtica. És una espècie omnívora que s’alimenta principalment de plantes aquàtiques i algues, però també d’invertebrats.

Espècies >        Galeria d’imatges >

Pseudorasbora

Pseudorasbora parva

Mesura com a màxim uns 12 cm. La boca està dirigida cap amunt. Les escates són molt visibles, ja que estan fortament pigmentades. El dors és de color blau i platejat als flancs. Els juvenils tenen una línia fosca longitudinal que recorre tot el cos.

És una espècie nativa de l’est d’Àsia. Va ser introduïda el 1999 al delta de l’Ebre. Posteriorment s’ha detectat als rius Ter i Llobregat, per tant, està en expansió per introduccions il·legals.

Viu en trams de riu de corrent moderat, llacunes, embassaments, séquies, etc. Tolera un cert nivell de contaminació orgànica. La dieta és omnívora i està formada per invertebrats, ous i alevins de peixos, plantes, algues i detrits orgànics.

La pseudorasbora constitueix una amenaça molt greu, ja que és una espècie invasora que competeix fortament amb els peixos autòctons.

Espècies >        Galeria d’imatges >