La truita pot assolir mides de més de 80 cm, però generalment les truites que viuen als nostres rius no superen els 50 cm. A Catalunya, les poblacions autòctones de truita pertanyen al llinatge mediterrani, excepte a la conca de la Garona que són de llinatge Atlàntic. La coloració del cos és molt variable segons els rius. Al vessant mediterrani, la truita autòctona té un gran nombre de punts negres petits. A la conca de la Garona, les truites tenen menys punts negres i són de mida més gran. Les truites d’ambdós llinatges també solen tenir punts vermells més o menys nombrosos.

La truita és autòctona d’Europa, el nord d’Àfrica i l’oest d’Àsia. A Catalunya habita a les capçaleres de la majoria de conques fluvials.

L’hàbitat típic de la truita són rius de muntanya d’aigües fredes. Es reprodueix a la tardor o a principis d’hivern. Els ous els ponen en zones de corrent amb substrats de grava, on les femelles excaven un niu.

La truita s’alimenta principalment d’invertebrats, però els individus més grans també s’alimenten de peixos i crancs.

La repoblació dels rius amb truites de piscifactoria ha produït contaminació genètica sobre les poblacions autòctones a molts rius. Per aquest motiu, s’han creat reserves genètiques per preservar les poblacions autòctones de cada conca.